Concòrdia i PS dubten que l’Executiu adopti les propostes de la ciutadania per manca de “temps” i “valentia”

2026-03-26 - 15:21

Subtítulo: Des d'Andorra Endavant no han entrat a valorar les conclusions i propostes del procés participatiu denunciant "incoherències i anomalies" en aquest Els grups parlamentaris de Concòrdia i PS dubten que el Govern adopti les mesures que el procés participatiu ‘Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia’ va proposar el passat dimarts durant la presentació de les conclusions davant d’alguns ciutadans i autoritats polítiques, entre elles el cap de Govern, Xavier Espot. En aquest acte també hi eren presents el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé i la consellera general del PS, Laia Moliné, els quals han valorat en declaracions a EL PERIÒDIC les conclusions de la ciutadania i les declaracions posteriors d’Espot. Des d‘Andorra Endavant, però, no han volgut fer valoracions, tot i denunciar incoherències i anomalies en el procés. La ciutadania posa deures al Govern actual i futur visualitzant l’Andorra del 2050 amb reptes socials i econòmics Llegir Concòrdia demana un canvi polític perquè les conclusions “tinguin recorregut” Per part de Concòrdia, Escalé ha destacat que aquests exercicis són “absolutament necessaris”, tot i que considera que el procés participatiu s’hauria d’haver portat des del Consell General amb la participació directa de tots els polítics amb l’objectiu de “despolititzar el procés”. En aquest sentit, el president del grup parlamentari remarca que durant l’acte “hi van intervenir el cap de Govern, el síndic i Jordi Alcobé, tres polítics de la majoria, i fins i tot Espot va parlar del programa electoral de Demòcrates per Andorra”, crítica. No obstant això, reconeix que en línies generals el procés s’ha fet “de forma neutral”, però demana que no siguin esporàdics. Pel que fa a les conclusions de la ciutadania, des de Concòrdia es mostren d’acord amb les mesures concretes del procés participatiu, però dubten que el Govern les pugui adoptar perquè “cal molta valentia per fer-ho”, apunta. Així, Escalé reivindica un “canvi polític” perquè, entre altres coses, les conclusions del procés participatiu “tinguin recorregut en l’acció política”. Escalé assenyala que l’Executiu parla de “créixer menys i limitar la construcció”, però que les accions que prenen “no representen un contrapès real a aquests problemes” Quant a les paraules d’Espot posteriors a les conclusions, el conseller general subratlla que la majoria mostra dos discursos molt marcats i diferenciats. D’una banda, un discurs “estètic” que parla de “créixer menys, de limitar la construcció i el creixement demogràfic” i de l’altra, “unes accions del dia a dia que no representen un contrapès real a aquests problemes”, esmenta. El PS defensa que les propostes del procés formen part del seu model “Esperem no haver d’esperar fins al 2050 per garantir un habitatge digne per a tothom, perquè potser aleshores ja no tindrem treballadors al país”, així de contundent ha estat en la seva valoració la consellera general del PS, Laia Moliné. “El que vam poder escoltar ens va agradar, entre altres coses perquè és el model que defensem els socialdemòcrates”, ha afirmat Moliné, titllant de “contradictori” que l’Executiu impulsi processos com aquests quan, segons la consellera, les propostes que es van exposar “són molt similars a les dels socialdemòcrates i recorden el nostre programa del 2023′′. “Esperem no haver d’esperar fins al 2050 per garantir un habitatge digne per a tothom, perquè potser aleshores ja no tindrem treballadors al país” – Laia Moliné En aquesta línia, Moliné considera que la ciutadania “està fent arribar un missatge clar i molt similar al nostre”. A més, cal recordar que la gent que ha participat en el procés quantifica amb un 3/10 la confiança envers les institucions amb què les conclusions extretes puguin tenir incidència en les polítiques públiques. Una nota que des del PS veuen com “un senyal de la poca confiança de la ciutadania amb el Govern. Al final són ells qui tenen la majoria”, ha dit la consellera. En resposta a les declaracions d’Espot, en les quals després de la presentació va assegurar que algunes accions proposades “s’han anat adoptant en els últims anys, fins i tot dècades“, Moliné remarca que “es pot anar més enllà”, tot i deixar clar que “si en tres anys no s’ha aconseguit millorar la situació, és legítim preguntar-se com es farà en un any”. I conclou: “Cal deixar de tractar la ciutadania com si fos innocent i començar a aplicar mesures i polítiques públiques reals”. Andorra Endavant denuncia ” incoherències i anomalies” Per part del grup parlamentari d’Andorra Endavant, no han entrat a valorar les conclusions del procés participatiu denunciant “incoherències i anomalies” en aquest, tal com van esmentar en una demanda parlamentària a finals de febrer. Algunes d’aquestes anomalies són els pagaments de 100 euros diaris que l’Executiu ha fet a cada participant o la manca de base jurídica que reguli aquests pagaments. També assenyalen el cost total del procés, uns 34.000 euros. “La prioritat del Govern sembla ser pagar assemblees, no resoldre problemes reals”, apunten des del grup. Amb tot, Andorra Endavant deixa clar que defensa la participació ciutadana, però que aquesta ha de ser “lliure, transparent i no condicionada”, reiterant que “la democràcia no pot convertir-se en un exercici tutelat i remunerat pel Govern”.