Fer-se un lloc en un ofici d’homes: “Si algú diu que no pots perquè ets dona, demostra-li amb la feina que s’equivoca”

2026-03-08 - 11:05

Subtítulo: Patricia Duarte, conductora de camió a Copsa, explica com és treballar en una obra envoltada d’homes i com s’ha fet respectar en el sector A les obres de construcció el soroll dels motors, la terra i les excavadores formen part del paisatge habitual. El que encara és poc habitual és veure-hi dones. Patricia Duarte és una d’elles, de fet, l’única d’Andorra que practica aquest ofici. Conductora a Copsa des de fa dos anys, cada dia mou tones de terra, pedra o grava entre obres i abocadors del país. En un entorn on la gran majoria de treballadors són homes, ha hagut d’aprendre a conduir camions d’obra i també a fer-se respectar. Duarte va començar la seva trajectòria al volant amb només 23 anys, conduint autobusos. Durant sis anys va treballar en el transport de passatgers fins que, després de ser mare, els horaris irregulars la van portar a replantejar-se la feina. “Els busos tenen horaris difícils. Volia alguna cosa més estable”, explica. Com que ja tenia el carnet de camió —necessari abans d’obtenir el d’autobús— el salt cap a la construcció va ser natural. Patricia Duarte és conductora a Copsa des de fa dos anys. | Marvin Arquíñigo Fa gairebé dos anys que condueix un camió bolquet d’obra. La seva feina consisteix a transportar materials: terra dels desmunts, grava o pedra necessària per a murs i estructures. Els trajectes poden ser dins d’una mateixa obra o entre diferents punts del país. Això sí, Duarte deixa clar que conduir un camió en una obra no és el mateix que fer-ho a la carretera. En aquest sentit, recorda que al principi impressiona: “El terreny és terra, és com conduir sempre amb neu o gel. Tot rellisca”. A això s’hi sumen els talussos, el soroll constant i el moviment de maquinària pesada. Tot i això, assegura que la feina li agrada. Duarte baixant del camió que condueix cada dia a la feina. | Marvin Arquíñigo El que menys li agrada són els circuits massa curts dins de l’obra: “Hi ha dies que fas cent metres quaranta vegades. Arriba un punt que dius: ja vull marxar”. Els primers dies també tenen les seves anècdotes. Recorda, per exemple, quan el camió se li va quedar encallat al fang: “Era dels primers dies i impressiona. Però al final és acostumar-te”. Més enllà de la conducció, el que considera més difícil, que no impossible, és conviure en un entorn majoritàriament masculí. “Has de tenir caràcter”, explica. “No pots venir amb por. T’has de fer respectar”. Segons Duarte, l’ambient general amb els companys és bo. “M’han acceptat i m’ajuden molt”, assegura. Però també reconeix que el dia a dia inclou comentaris o bromes constants, la majoria no cap a ella, que, segons diu, formen part de la cultura de l’obra. Duarte considera que “has de tenir caràcter” per treballar i conviure en un entorn majoritàriament masculí. | Marvin Arquíñigo “El més difícil és acostumar-te a escoltar barbaritats”, diu entre riures. En aquests casos, considera que la millor estratègia és no entrar en conflicte permanent. “Has de saber respondre o adaptar-te al seu humor”. En una ocasió, però, sí que va decidir marcar un límit. Alguns companys li havien posat un sobrenom que considerava ofensiu. “Vaig entrar a l’obra i vaig dir que s’havia acabat”, recorda. Ho va fer amb humor, però amb fermesa i des de llavors van aturar. Els prejudicis cap a les dones en professions masculinitzades encara existeixen. Duarte ho va viure especialment durant la seva etapa als autobusos, on fins i tot va rebre comentaris que qüestionaven la seva feina com a mare. “Això sí que em va fer mal”, explica. “Em van dir que era una mala mare per fer la mateixa feina que feien ells”. A l’obra, en canvi, assegura que el tracte és millor del que molta gent podria imaginar. “Jo soc una mica la princeseta de tots”, diu amb ironia. “Si necessito ajuda, de seguida en ve algun”. “Si podem conduir un cotxe o una moto, també podem conduir un autobús o un camió” – Patricia Duarte En el marc del Dia Internacional de la Dona, Duarte té clar el missatge per a qualsevol dona que es plantegi entrar en professions tradicionalment masculines. “Tenim la mateixa capacitat que els homes”, afirma. “Si podem conduir un cotxe o una moto, també podem conduir un autobús o un camió”. El seu consell és clar: ignorar els comentaris masclistes i demostrar la vàlua amb la feina. “Si algú pensa que no pots fer-ho perquè ets una dona, el millor és passar d’ells i demostrar amb la teva feina que ets igual o millor”. En un sector on les dones encara són una minoria, Patricia Duarte continua cada dia al volant del seu camió reivindicant amb naturalitat que, la capacitat, en el sector laboral que sigui, no depèn del gènere. Duarte davant del seu camió. | Marvin Arquíñigo